Page 20 - Falla Regne de Valéncia Llibret 2017

Efemèrides

C Co or rr ri ia a 1 19 99 96 6 . .. .. .

...fa ya vintiun anys i Rafael Ferraro portava vintiquatre anys seguits
com a President de la Falla Regne de Valéncia-Duc de Calàbria, nostra
Falla del Regne, i encara n’estaria ¡dotze més!. ¿A quí puix li pot
estranyar que se parlara de la “Falla de Ferraro” o del “Duc de Ferraro”?.
Rafa era ademés un model d’activisme faller en numerosos aspectes de la
Festa.
La Falla del Regne també era model d’activitats falleres i referent en les
Cavalcates del Ninot adulta i infantil des de 1979 i guanyadora
d’infinitat de premis en tots els apartats de la mateixa fins llavors.
Pero ademés, la Falla, encara que militava en seccions modestes del
concurs general, repetia any darrere d’any el primer premi en cada
categoria o, més rarament, un bon lloc en el podi. Ací teniu una mostra
de lo succeït just els anys anteriors:

Visitar la Falla del Regne representava vore al seu costat un tapís d’infinitat d’estandarts i de
palets. No és puix d’estranyar, i manco en este món faller, que l’admiració i l’enveja per la mateixa
anaren de la mà.
La Falla Josep Soto Micó-Síndic Mocholí, situada junt al pont que unix Sant Marcelí en el barri de
La Torre presentava un curiós lema en castellà eixe any: “Qué raro, qué raro que siempre gane
Fer…”. Obra de l’artiste Juan Carlos Coronado, criticava les influències i mans negres que actuaven
sobre els Jurats del concurs general de Falles i, entre atres perles, deixava caure l’existència de
“Falles Pilotes” que sempre s’enduyen els primers premis.
En aquell any de 1996 aquella Falla de Josep Soto Micó s’endugué el 2on Premi de la Secció 4ªB,
mentres que la Falla del Regne un 4rt i 3er d’I+G en 6ªA i el 7im en 10ª infantil...

Per Joan V. Ramírez i Boscà
Membre del Casal Bernat i Baldoví